Venda de la plaça ACB al Girona

Jordi Sanuy Bassa

Any 1989. El Club Bàsquet Granollers està ofegat pels deutes i calen solucions ràpides i imaginatives. Ja en fa tres que es va inaugurar el Pavelló de Les Franqueses i són moltes les despeses a cobrir. El president Antoni Novoa dissenya una jugada mestra a tres bandes que, si hagués sortit bé, podria haver estat la solució definitiva a la greu crisi econòmica que ofegava a l'entitat. Però, al final, per diversos motius, tot va acabar volant pels aires. Anem a pams. La temporada 1988/89 el Valvi Girona perd la categoria, però vol continuar disputant la Lliga ACB. El Granollers se n'assabenta i li ven la seva plaça per 150 milions de les antigues pessetes. Una plaça que, de retruc, també donava als gironins la possibilitat de jugar la Copa Korac. El Granollers s'hi havia classificat.


Paral·lelament a la venda, l'Antoni Novoa havia arribat a un acord amb Unipublic, propietat dels germans Franco, perquè el Grup IFA Espanyol, que jugava a Barcelona, es traslladés a Granollers. Unipublic, que per exemple organitzava la Vuelta Ciclista a España, tenia la mà trencada en organització d'esdeveniments esportius. Malgrat això, el seu equip de bàsquet no acabava de connectar amb l'afició i el pavelló estava pràcticament buit. Per aquest motiu, van acceptar la proposta de l'Antoni Novoa. Amb el trasllat del Grupo IFA a Granollers, la ciutat continuava tenint un equip de bàsquet de la màxima categoria estatal. A més a més, amb la venda de la plaça al Valvi Girona s'eixugava una part important del deute que s'arrossegava des de feia temps. Què podia fallar?


Si s'hagués explicat amb claredat, potser tot hauria estat una mica més fàcil. Pel que sembla, l'Antoni Novoa va negociar tant la venda de la plaça al Valvi com el trasllat del Grup Ifa a Granollers pràcticament en solitari, sense que els membres de la junta directiva estiguessin massa al cas del que estava passant. Ho han explicat diversos directius en la sèrie d’ entrevistes que s'han fet coincidint amb el norantè aniversari del CBG. Per si no n'hi hagués prou, de portes en fora, es va vendre l'operació com una fusió. Es va explicar que el Granollers i el Grup Ifa havien ajuntat forces per fer un equip molt més competitiu, amb un futur esperançador. Res més lluny de la realitat. Més endavant es va saber que Unipublic era amo i senyor de la plaça i podia fer i desfer sense donar explicacions al Granollers. Diuen que l'Antoni Novoa va seguir actuant com si el club encara fos seu i, des de Madrid, on tenia la seva seu, Unipublic, no ho va acceptar. L'equip era dels germans Franco i, només un any després de desembarcar a Granollers, van decidir marxar. Només es va quedar el patrocinador, en solitari, una temporada més. Calia una nova sortida...


Va ser una llàstima que el projecte d'Unipublic no fes arrels a Granollers, perquè l'equip que es va formar, amb Manel Comas a la banqueta, feia molta patxoca, amb jugadors com Santi Abad, Mike Davis, Claude Riley, Joan Creus, Manel Bosch, Òscar Cervantes, Ferran Heras, Javier Mendiburu i Oscar Moglia. El dia de la presentació s'hi va afegir James Worthy, que triomfava a l'NBA amb els Lakers. Va participar en un partit d'exhibició inoblidable, organitzat per New Balance.


Tot anava de cara. Però, com dèiem abans, les discrepàncies entre Unipublic i Novoa anaven en augment i era impossible que el projecte acabés bé. Uns estira-i-arronsa que, a més a més, deixava l'Ángel Palmi, general mànager del club, en una situació gens còmoda. Feia molt de temps que treballava amb l'Antonio. Era Palmi qui portava el dia a dia del club, rebent indicacions des de Madrid, on vivien els propietaris. Novoa se sentia desplaçat i continuava remant en una altra direcció, fins que va passar el que era inevitable. La ruptura total. Abans que tot petés, Unipublic va voler renovar Palmi, però ell ja tenia altres projectes al cap. Què va passar després a Granollers? Ho explicarem, no en tingueu cap dubte.


Any 1989. El Club Bàsquet Granollers està ofegat pels deutes i calen solucions ràpides i imaginatives. Ja en fa tres que es va inaugurar el Pavelló de Les Franqueses i són moltes les despeses a cobrir. El president Antoni Novoa dissenya una jugada mestra a tres bandes que, si hagués sortit bé, podria haver estat la solució definitiva a la greu crisi econòmica que ofegava a l'entitat. Però, al final, per diversos motius, tot va acabar volant pels aires. Anem a pams. La temporada 1988/89 el Valvi Girona perd la categoria, però vol continuar disputant la Lliga ACB. El Granollers se n'assabenta i li ven la seva plaça per 150 milions de les antigues pessetes. Una plaça que, de retruc, també donava als gironins la possibilitat de jugar la Copa Korac. El Granollers s'hi havia classificat.


Paral·lelament a la venda, l'Antoni Novoa havia arribat a un acord amb Unipublic, propietat dels germans Franco, perquè el Grup IFA Espanyol, que jugava a Barcelona, es traslladés a Granollers. Unipublic, que per exemple organitzava la Vuelta Ciclista a España, tenia la mà trencada en organització d'esdeveniments esportius. Malgrat això, el seu equip de bàsquet no acabava de connectar amb l'afició i el pavelló estava pràcticament buit. Per aquest motiu, van acceptar la proposta de l'Antoni Novoa. Amb el trasllat del Grupo IFA a Granollers, la ciutat continuava tenint un equip de bàsquet de la màxima categoria estatal. A més a més, amb la venda de la plaça al Valvi Girona s'eixugava una part important del deute que s'arrossegava des de feia temps. Què podia fallar?


Si s'hagués explicat amb claredat, potser tot hauria estat una mica més fàcil. Pel que sembla, l'Antoni Novoa va negociar tant la venda de la plaça al Valvi com el trasllat del Grup Ifa a Granollers pràcticament en solitari, sense que els membres de la junta directiva estiguessin massa al cas del que estava passant. Ho han explicat diversos directius en la sèrie d’ entrevistes que s'han fet coincidint amb el norantè aniversari del CBG. Per si no n'hi hagués prou, de portes en fora, es va vendre l'operació com una fusió. Es va explicar que el Granollers i el Grup Ifa havien ajuntat forces per fer un equip molt més competitiu, amb un futur esperançador. Res més lluny de la realitat. Més endavant es va saber que Unipublic era amo i senyor de la plaça i podia fer i desfer sense donar explicacions al Granollers. Diuen que l'Antoni Novoa va seguir actuant com si el club encara fos seu i, des de Madrid, on tenia la seva seu, Unipublic, no ho va acceptar. L'equip era dels germans Franco i, només un any després de desembarcar a Granollers, van decidir marxar. Només es va quedar el patrocinador, en solitari, una temporada més. Calia una nova sortida...


Va ser una llàstima que el projecte d'Unipublic no fes arrels a Granollers, perquè l'equip que es va formar, amb Manel Comas a la banqueta, feia molta patxoca, amb jugadors com Santi Abad, Mike Davis, Claude Riley, Joan Creus, Manel Bosch, Òscar Cervantes, Ferran Heras, Javier Mendiburu i Oscar Moglia. El dia de la presentació s'hi va afegir James Worthy, que triomfava a l'NBA amb els Lakers. Va participar en un partit d'exhibició inoblidable, organitzat per New Balance.


Tot anava de cara. Però, com dèiem abans, les discrepàncies entre Unipublic i Novoa anaven en augment i era impossible que el projecte acabés bé. Uns estira-i-arronsa que, a més a més, deixava l'Ángel Palmi, general mànager del club, en una situació gens còmoda. Feia molt de temps que treballava amb l'Antonio. Era Palmi qui portava el dia a dia del club, rebent indicacions des de Madrid, on vivien els propietaris. Novoa se sentia desplaçat i continuava remant en una altra direcció, fins que va passar el que era inevitable. La ruptura total. Abans que tot petés, Unipublic va voler renovar Palmi, però ell ja tenia altres projectes al cap. Què va passar després a Granollers? Ho explicarem, no en tingueu cap dubte.