El bàsquet va néixer als Estats Units el 1891 com a complement de l'educació física, creat per James Naismith. Aquest esport va arribar a Espanya, concretament a Catalunya, el 1921 de la mà del pare Eusebi Millan. El primer partit a Granollers es va jugar el 1931, i Francesc Lorenzo va ser clau en la introducció i desenvolupament del bàsquet a la ciutat. Es van formar diversos equips, incloent-hi un de femení, que va jugar el seu primer partit oficial el 1932. Els equips de Granollers van participar en competicions, i malgrat les dificultats inicials, el bàsquet va arrelar a la ciutat. La Guerra Civil de 1936 va interrompre el bàsquet i la vida en general.
LA CREACIÓ DEL BÀSQUET
El bàsquet va néixer com a complement de l'educació física en el col·legi de joves cristians de Springfield de l'estat nord-americà de Massachussets.
La direcció del col·legi estava preocupada pel poc interès que mostraven els alumnes per l'educació física. La monotonia dels exercicis feia que els alumnes s'anessin abandonant, avorrits, del gimnàs. Llavors es va demanar a James Naismith, professor d'educació física d'aquesta escola, que organitzés o inventés un joc per a realitzar en els exercicis de gimnàs.
Després de diversos dies de projectar tota mena de combinacions i jocs possibles, va arribar a la conclusió que el més adequat seria inventar un joc per realitzar, on els participants fessin tota classe de moviments, salts, passades, tirs, etc. El bàsquet havia nascut.
Va redactar un reglament amb tretze regles que va ésser exposat al tauló d'anuncis del col·legi. Això passava l'any 1891.
El primer partit es va disputar en el mateix centre i s'enfrontaren els alumnes amb el professor. Van guanyar els estudiants amb un clar 5 a 1. Hem de tenir en compte que cada encistellament era d'un punt. Apropiada la paraula «encistellament» ja que les porteries constaven d'un pal amb una cistella de préssecs a dalt. El més curiós és que tenien forçosament el professor al costat per a treure les pilotes «encistellades».
El bàsquet començà a adquirir importància als Estats Units ja que aquest esport tenia les millors característiques que es podien demanar a un esport. És una excel·lent escola de formació. En el marcatge al contrari basem en el respecte, no es pot discutir, s'ha d'actuar sempre en funció als altres companys de l'equip. S'han d'acatar les decisions de l'àrbitre i, finalment, quan un jugador comet una infracció ha d'aixecar el braç en reconeixement d'aquesta.
Les mides del terreny de joc, la senzillesa d'aquest i l'exercici que suposa per als seus practicants foren també causes perquè aquest esport sortís ràpidament d'Amèrica i es difongués per tot el món.
EL BÀSQUET ARRIBA A ESPANYA
El bàsquet va aparèixer a Espanya, concretament a Catalunya, l'any 1921. Fou introduït pel pare Eusebi Millan que havia conegut aquest joc durant la seva estada a Cuba. Li va cridar l'atenció el fet que, en va considerar que fora un esport digne per a ésser practicat pels joves, tot i no donar-li massa importància, ja que la seva missió no era precisament l'esportiva.
Quan va tornar de Cuba va passar a exercir al Col·legi de Sant Antoni de Barcelona. Llavors recordà aquest esport que tantes vegades havia vist a la llunyana Cuba. No tenia cap reglament ni havia pres nota sobre aquest; només amb el que recordava de memòria, començà a ensenyar-lo als seus alumnes.
Es va posar en contacte amb un professor de gimnàstica que donava classes a les escoles Franceses de Barcelona i els dos junts començaren a organitzar els primers partits.
Com ignoraven les regles del joc, van improvisar instal·lant els taulells a sobre de les porteries del camp de futbol. Els equips formats per set jugadors per banda jugaren aquest partit botant la pilota de porter a porter fins a acabar esgotats. Llavors es van adonar de les dimensions exagerades del terreny de joc i les reduïren a 43 x 24 (actualment tenen 28 x 15).
Els dos primers equips foren el Laietà i el Patrie que varen jugar el primer partit oficial en una competició de la Copa d'Europa. El primer campionat celebrat el 1923 fou guanyat pel Patrie.
L'any 1927, l'equip argentí Hindu-Club de la ciutat de Buenos Aires fa una gira per Europa. S'ofereixen per jugar partits a Barcelona, idea que és acceptada amb gran entusiasme. Des de Barcelona, es demana als argentins la documentació per a fer la propaganda. Els hi adjunten un reglament que deixa als barcelonesos veritablement impressionats. Amb aquell reglament s'adonaren que els equips estaven formats per cinc jugadors, i no set com ho feien aquí. La mida del terreny també era diferent. Decidiren acatar el reglament americà i jugaren el partit. La pallissa que va rebre aquesta primera selecció catalana fou de les que marquen època. Mentre que en aquells temps els resultats acostumaven a girar al voltant dels 15-20 punts, els jugadors argentins, davant l’astorament de tots, van marcar ni més ni menys que 50 bàsquets.
Hom aprengué la lliçó. Certament el bàsquet és un esport formatiu. En lloc de desanimar-se per aquest resultat, el partit serví per aprendre de la tècnica dels argentins.
Se’ls va consultar i es va rebre d’aquest equip d’estudiants la màxima informació possible. Ara, amb un reglament a les mans, un terreny amb mides normalitzades, cinc jugadors, entrenador... es va començar a treballar seriosament.
El bàsquet es va anar escampant per tot l'Estat Espanyol i aquest procés va culminar amb un partit internacional celebrat a Madrid l'any 1933 entre Espanya i Portugal, amb una clara victòria de la selecció espanyola.
El pare Millan va seguir sempre de prop el bàsquet i va estar vinculat fins l'últim moment. Encara és al nostre record l’emotiu homenatge que va rebre a Barcelona l'any 1942 en reconeixement a tota la seva tasca en favor del bàsquet, homenatge en el que participaren els clubs, la premsa, directius i jugadors de tot Espanya.
COMENÇA EL BÀSQUET A GRANOLLERS
Si bé el primer partit de bàsquet amb un equip granollerí fou el 6 de març de 1932, segons ens explica la premsa de l’època, el primer vist a Granoller fou a la Festa Major de 1931. L’anunci el trobem a l’especial “Publicacions La Gralla - Volum V” del mes d’agost de 1931, al programa de la Festa Major, i que en els actes esportius ens diu: “Diumenge (30-08-1931) a les tres, dues seleccions de senyoretes pertanyents a dos equips diferents de Barcelona, jugaren un partit de Basket-ball.”
La crònica del partit signada per Jofret, la trobem a La Gralla del 8 de setembre del 1931: “el partit de basket-ball dels dos clubs femenins “U.S.Sants” i “Association des Anciens Eleves des Ecoles Françaises” fou un bon començament de la festa esportiva d’aquella tarda. Però un servidor, llevat d’admirar la gràcia de les gentils jugadores, on entén ni “papa” d’aquell joc. Així és que m’hauran de dispensar.” Les fotografies d’ambdós equips les trobem a La Gralla del 13 de setembre fetes per en Guàrdia.
A Granollers el bàsquet el va introduir a començaments del 1932 Francesc Lorenzo, atleta del Barcelona, que estava casat amb una granollerina i passava els caps de setmana a Granollers. Llavors aprofitava els dies de festa i s'entrenava en atletisme en el camp de futbol del carrer Girona.
Durant l'hivern, en el gimnàs de Barcelona havia après el joc del bàsquet juntament amb d'altres atletes del seu club. Quan va conèixer aquest joc, aviat se sentí captivat per la bellesa de l'esport i, sobretot, per la seva utilitat com a complement de l'educació física. No va trigar en ensenyar-lo als altres companys atletes de Granollers, els quals també se sentiren molt aviat atrets per aquest nou esport.
Durant tota aquest any 1932 el bàsquet pren força a la nostra ciutat i es formen els primers equips: femení, els Joves Cristians de Catalunya i el Granollers S.C.
Cadascun d'aquests equips pioners del bàsquet granollerí mereix un apartat diferent. Seguirem un ordre d'acord amb els seus partits oficials.
En un començament rebien les indicacions del mateix Lorenzo essent substituït després pels respectius entrenadors que sempre eren els mateixos jugadors. El primer equip del Granollers va sorgir dels atletes que foren Francesc Lorenzo, juntament amb J. Vernet, J.Dorsè, Costa, Tuset, Codina, Padrós, Labèrnia, Oliveras, Verdaguer, Pujol, Piera i A. Lorenzo. L'Agrupació Excursionista formà també equip amb Espert, Aranda, Montsant, Torrabadell, Riera i el mateix Lorenzo. També uns nois de la Federació de Joves Cristians de Catalunya que feien atletisme ajuntament amb ells van formar el seu equip, anomenat Fejocistes de Granollers que impulsat per Pere Illa reuniren un grup de joves entre els quals hi havia: M.Ganduxer, F. Pous, J. Llobet, P.Segales, L.Tintó, J. Vilageliu, A. Esteve, P. SalaTorras, N. Riera Marsà i R. Puigjaner.
El primer partit de bàsquet celebrat a la nostre ciutat fou precisament un partit femení. Un grup de noies, totes elles amigues, solien presentar els diumenges els entrenaments i competicions atlètiques que se celebraven al carrer Girona. Els va cridar molt l'atenció el veure un grup d'atletes que practicaven un joc que consistia en introduir la pilota dins d'un cercle d'una porteria. Entre elles es van anar engrescant i veieren la possibilitat de poder practicar aquest nou esport. Receloses i amb una mica de por preguntaren si elles podien dedicar-se a aquest nou joc.
Francament, no esperaven una resposta negativa però tampoc esperaven el cúmul de facilitats que reberen. En Francesc Lorenzo les va atendre i ja es posaren d'acord per començar formalment els entrenaments el proper diumenge al matí.
Els matins dels dies festius hi havia una gran activitat a les instal·lacions del carrer Girona ja que hi havia els entrenaments de bàsquet, proves d’ atletisme i cada vegada amb una major participació. Això mogué a la junta del Granollers S.C. que llavors estava president pel senyor Joan Mauri, a constituir la secció de bàsquet d'aquesta entitat.
LES DONES COMENCEN A JUGAR
Els entrenaments van continuar amb una gran voluntat malgrat els impediments tan familiars com laborals. Fou notable el progrés de les alumnes de Lorenzo i aviat es pensà en la presentació de l'equip en un partit que, podríem dir-ne, oficial. La secció de bàsquet estava perfectament organitzada i van començar a treballar per fitxar la data i prendre contacte amb equips femenins per al dia la inauguració. En Francesc Lorenzo va elaborar i presentar a la junta del Granollers S.C. un informe sobre els equips de bàsquet del moment i es va decidir fer la presentació amb un equip que tingués un cert prestigi dins del bàsquet femení.
Granollers tenia llavors uns 12.000 habitants i hi havia moltes coses a les quals les dones no podien accedir. Només cal recordar que els familiars d’una jugadora quan s’assabentaren que per entrenar-se és treia les mitges, no la deixaren jugar més…
Però elles eren joves, boniques i modernes i no en feien cas de les crítiques que els feien per tot arreu. Ajudades per gent comprensiva es va poder fixar la presentació del bàsquet a Granollers per al març del 1932.
Calia llavors proporcionar-les-hi un bon equipatge, però no hi havia en aquell temps cap botiga especialitzada. La junta va proporcionar a les noies la roba necessària i elles mateixes es van fer les bruses i faldilles, i portaven una cinta coqueta per a subjectar els seus cabells.
El partit tingué lloc exactament el 6 de març del 1932. L’equip oponent fou la U.D. Sans, club que llavors era un dels més coneguts de Catalunya.
El partit fou un èxit. Fou jugat a la tarda com a preliminar d’un partit de futbol i replegà a gran nombre de persones per a animar a les granollerines. Va arbitrar en Francesc Mateo i a la banda hi havia –amb una il·lusió inimaginable– en Lorenzo.
La introducció del bàsquet a la nostra ciutat, amb tots els seus obstacles, treball i ensenyances, es consolidava en aquest primer partit i davant d’un nombrós públic que mai no havia presenciat un partit semblant.
Abans de posar-se en moviment la pilota, en Lorenzo va explicar amb paraules senzilles les regles del joc, perquè els assistents poguessin entendre el sentit de les faltes i així poguessin interessar-se en aquest bell esport. El popular «Tòfol» va actuar de linier i es passà el partit donant voltes al camp per a controlar les jugades, en aquell tros del camp. El resultat va ser un contundent 6-14 per les visitants. Marcar sis punts fou una heroïcitat, però veure marcar catorze fou un gran esdeveniment. Un cop acabat el partit, el públic i les jugadores tragueren les cistelles del centre del camp per a poder jugar a continuació el partit de futbol.
El 25 de setembre de 1932 es va jugar un partit que val la pena destacar per la importància que implica, ja que encara no coneixien la victòria en els pocs partits que portaven disputats. Va ser un partit a Argentona i fou la primera victòria per a les nostres pioneres. Venceren per 9-10 i els punts del triomf foren aconseguits al finalitzar el partit per A. Viaplana. En el vestuari, un cop finalitzat el partit, tot era gresca i abraçades, perquè el fet de vèncer a l’Argentona, equip format abans que el nostre, mereixia ser celebrat. I es va celebrar a la cantina del mateix camp amb uns bons gots de “gasosa”.
L’equip que va protagonitzar aquesta proesa fou: E. Guix, M. Gelabert, R. Padró, M. Oliveras (4), A. Viaplana (6), C. Padró i M. Pont.
En aquest mateix any es formar l’equip de “Joves Cristians de Catalunya”. Entrenaven tres cops per setmana, juntament amb els atletes i les noies. A les sis del matí ja estaven al camp on practicaven atletisme i ràpidament s’iniciaren en el bàsquet. Un cop assimilades les lliçons apreses d’en Lorenzo, en Pere illa portà la direcció i entrenaments del grup, secundat pels joves entusiastes P.Sala Torras, F. Pous, L. Llobet, J. Vilageliu, J.Dorsé, N.Riera-Marsà, P.Segalés, A. Esteve, M.Ganduxer i R. Puigjaner.
Van formar l’equip “Fejocistes” de Granollers, abreviatura de “Federació de Joves Cristians de Catalunya”. Entrenaven al mateix camp de futbol col·locant les cistelles a la seva part nord. Els diumenges hi havia una activitat que feia feredat. A una banda del camp es practicava el bàsquet, a l'altra banda s'entrenaven a futbol, per la banda dels vestuaris es feien llançaments i salts i encara, per saturar-lo una mica més, en els laterals del camp es feien curses atlètiques.
Granollers iniciava una marxa esportiva amb una joventut sana i unida, que començava a destacar en diverses facetes esportives. Partint sempre de l'atletisme, es formà en el mateix any l'equip del Granollers S.C., i també l'Agrupació Excursionista formà el seu conjunt.
Llavors decidiren formar part en el Campionat Comarcal de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. S'anomenaren equip de bàsquet de Sant Esteve i, com a cap de comarca, s'enfrontaren als equips de Parets, Mollet, La Garriga, Caldes i Cardedeu.
Van creure necessari disposar d’un nou terreny de joc ja que al carrer Girona pràcticament no hi cabien. Cal tenir en compte que en aquells temps només disposaven dels festius o dels matins abans d’anar a la feina per a entrenar, ja que es treballava durant tota la setmana. Per això coincidien tots els practicants i el camp es trobava absolutament saturat.
Adquireixen el camp de Can Avellana davant mateix de l’Església dels frares. Durant uns dies, tots armats de pics i pales, es dediquen a posar en condicions el terreny: aplanar-lo, treure pedres i matolls que cobrien aquest camp.
Les cistelles de bàsquet també les fan ells mateixos. Tintó i Sagalés com a fusters d’ofici fan una meravella. La fusta fou un regal d’Agustí Amat de la Roca, parent d’un jugador. Per als desplaçaments van poder disposar del cotxe del Sr. Francesc Margarit, un flamant “Citroen Patto”, també parent d’un jugador. Només havien de posar combustible, que els sortia per la quantitat de 30 cèntims per cap!!
EL PRIMER CAMPIONAT
Cadascú es va procurar un equipatge, que consistia en un pantaló curt blanc i una samarreta de tirants, blanca, amb una ratlla negra. Es van tenir cura de fer unes bones sabates, semblants a les de futbol, amb una sola gruixuda, unes bones cordes i una puntera a l'americana. També es van tenir en compte els balons, que no eren com els actuals, tan plens de comoditats amb anotadors, àrbitres, delegats, entrenadors, metges, massatgistes, etc... Allò era un pur home per home.
Normalment l'àrbitre solia ser algú que no jugava, i si no ni havia, com acord es feia mitja part amb el propietari i l'altre mitja amb el de l'equip visitant. Les actes eren simples fulles de llibreta que al final firmaven els capitans. No hi havien fitxes, només una llista amb els noms dels jugadors. Així de fàcil i la cosa funcionava.
Regnava el més pur esperit esportiu, les regles eren respectades, i si hi havia problemes era amb el públic. En els terrenys de joc no existia cap separació entre el públic i el camp. Llavors era freqüent que a l’encerclat del joc la gent es posés pràcticament sobre els jugadors.
Aquest equip arribà a ser molt conegut a la comarca i molt sol·licitat en partits de festa major. Tenien un bon conjunt, tots molt alts (una mitjana d'1,70 m), quan l'any 1933 pocs equips tenien jugadors d'aquesta envergadura.
L'equip anava a més, però aquestes primeres il·lusions de Lorenzo es veieren truncades per la guerra civil del 1936. L'equip desaparegué totalment.
LA CREACIÓ DEL GRANOLLERS S.C.
Paral·lelament a l'equip de Joves Cristians, es va formar el primer equip de Granollers S.C.
Per això Lorenzo disposà dels atletes Piera, Aranda, Pujol, Riera, Dorsé i A. Lorenzo. Amb la vestimenta completament blanca prepararen el seu debut front l'Iris de Mataró.
El partit es jugà el 29 de maig de 1932 al camp del carrer Girona com a preliminar del partit de futbol, acabant amb el resultat de S.C. Granollers 12, Iris Mataró 18.
Més endavant s'afegiren a l'equip Costa, Tuset, Vernet, Codina, Padrós, Olivares, Labèrnia, Verdaguer i Quildo. Tot aquest bloc d'esportistes formava un excel·lent conjunt al qual seva millor preparació física, deguda a la pràctica atlètica, donava certa superioritat en front dels demés equips. Això es va veure clarament en el partit jugat a Mollet, ja que malgrat que els molletans tenien un equip de certa qualitat, no pogueren amb la força del nostre equip.
Això s'esdevingué el 25 de setembre de 1932, en una matinal celebrada a les instal·lacions del Mollet. Participaren dos equips del Granollers S.C. El nostre equip guanyà, davant la sorpresa de tots, per un contundent 8-23. Jugant Costa, Tuset, Dorsé (10), Lorenzo (9) i Vernet (4). En aquell partit la gran superioritat granollerina destacà en Lorenzo, com a organitzador de l'equip i Dorsé, un ràpid extrem amb facilitat encistelladora, trencant la defensa. El guanyà per 10 punts en un partit no gens fàcil.
Es jugava amb dos defenses, un mig i dos davanters. Tots els equips jugaven igual en aquells temps. La missió dels defenses era frenar els davanters i donar pilotes al mig de l'equip; aquest s’encarregava de distribuir als davanters millor situats. Ells, aleshores, havien de demostrar la seva habilitat esquivant els defenses i encistellant. Els jugadors més forts sempre jugaven de defenses, el més alt era el mig i normalment davanters més baixos. En el nostre equip, degut a les seves facultats, jugava Lorenzo de mig i Dorsé complia molt bé malgrat la seva alçada, ja que era un autèntic corcó per als defenses i aconseguia un bon nombre de cistelles per partit.
En el partit jugat entre l’altre equip granollerí i el Mollet, va perdre el nostre equip per 17-10. L’equip estava format per Codina (2), Labèrnia (2), Padrós (4), Oliveras (2) i Verdaguer.
El bàsquet és ja en marxa: L’equip de Sant Esteve de Granollers en plena competició de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els equips femenins i masculins en plena activitat amb els seus partits amistosos i també l’equip de l’Agrupació Excursionista ajudat per Dorsé i Vernet, ja que no hi havia cap inconvenient en jugar un o un altre equip si s’havia d’ajudar als fejocistes se’ls ajudava de la mateixa manera que ells ho feien per als altres. Així entenien l’esport.
Els diumenges que hi havia partit als matins, es col·locaven les cistelles sobre el camp de futbol amb unes pedres pesants per a immobilitzar-les. S'ho havien enginyat per tal de posar-les al costat de la ratlla del enmig del camp, així aquesta línia ja servia i no calia marcar-la. Es preparaven les pilotes; tan sols n'hi havia dues, la nova per als partits i la vella per als entrenaments. Després es formaven els grupets de sempre, discutint el partit i el contrincant que ens visitava. Tots hi deien la seva amb idees i tàctiques per a guanyar. La conclusió final era sempre optimista. Després tothom a casa a dinar i preparar l'equipatge, les noies planxaven la seva vestimenta i... no les deixaven sortir de casa per anar a jugar fins que els plats no fossin nets.
Amb les noies va haver un gran partit. Va ser la segona victòria i per 5 a 3!!! L'equip es va desplaçar acompanyat per Lorenzo i el Sr. Vidal com a delegat de l'equip que estava format per: E. Guix, Gelabert, R. Padro, Oliveras, A. Viaplana i C. Padró.
Jugava a l'equip Miss Argentona. Això va fer molt d'ambient i va repercutir en una magnifica entrada de públic. Va haver-hi alguns incidents ja que a la segona part, la Miss va anar per terra per una forta empenta de Gracia Guix, van haver d'aixecar-la tota empolsinada i plorant desconsoladament.
El que va ser realment un esdeveniment fou un partit jugat a Granollers contra la Penya Avant de Barcelona. Es va disputar l’any 1934 i, com sempre, com a preliminar d'un partit de futbol. Van guanyar les barceloneses per un rotund 23-10, deixant nos a tots molt impressionats,
Les noies de la Penya Avant eren un estol de noies molt guapes, ben formades i van jugar correctament. Educadíssimes i tirant a la cistella des de totes les posicions del camp. Implacables en la seva vestimenta i amb una faldilla per sobre del genoll!!
Últimament es concertaven els partits de basquet en els camps on es desplaçava l'equip de futbol del Granollers. S'aprofitava l'autocar dels Jugadors i d'aquesta manera no hi havia problemes per al desplaçament de les noies.
Les noies del bàsquet es van posar de moda a Granollers. Totes de famílies conegudes de la ciutat, feien acte de presència on calgués.
Van col·laborar en actes benèfics i culturals i a les festes majors les orquestres els dedicaven força balls.
LA GUERRA CIVIL ATURÀ LA COMPETICIÓ
En el decurs de l'any 1935 ja no van haver partits, però continuaren amb els seus entrenaments.
Aquest mateix any, l'equip es veié augmentat per un altre grup de noies que començaren els entrenaments amb les “veteranes”, però malauradament no hi va haver continuïtat.
A les caramelles de l'any 1934 el cor de can Mariano d'Amics de la Unió els dedicaren aquest popurri:
En el carrer Girona s'han presentat unes xicotetes que ens fan passar bons “ratos” amb les pilotetes i raquetetes, Ai... Ai.. de pilota en mengem cada dia Ai... Ai. ho pot veure tothom qui vol Ai… Ai… ara s'ha presentat el basquetbol
" El bàsquet va néixer als Estats Units el 1891 com a complement de l'educació física, creat per James Naismith. Aquest esport va arribar a Espanya, concretament a Catalunya, el 1921 de la mà del pare Eusebi Millan. El primer partit a Granollers es va jugar el 1931, i Francesc Lorenzo va ser clau en la introducció i desenvolupament del bàsquet a la ciutat. Es van formar diversos equips, incloent-hi un de femení, que va jugar el seu primer partit oficial el 1932. Els equips de Granollers van participar en competicions, i malgrat les dificultats inicials, el bàsquet va arrelar a la ciutat. La Guerra Civil de 1936 va interrompre el bàsquet i la vida en general. "
LA CREACIÓ DEL BÀSQUET
El bàsquet va néixer com a complement de l'educació física en el col·legi de joves cristians de Springfield de l'estat nord-americà de Massachussets.
La direcció del col·legi estava preocupada pel poc interès que mostraven els alumnes per l'educació física. La monotonia dels exercicis feia que els alumnes s'anessin abandonant, avorrits, del gimnàs. Llavors es va demanar a James Naismith, professor d'educació física d'aquesta escola, que organitzés o inventés un joc per a realitzar en els exercicis de gimnàs.
Després de diversos dies de projectar tota mena de combinacions i jocs possibles, va arribar a la conclusió que el més adequat seria inventar un joc per realitzar, on els participants fessin tota classe de moviments, salts, passades, tirs, etc. El bàsquet havia nascut.
Va redactar un reglament amb tretze regles que va ésser exposat al tauló d'anuncis del col·legi. Això passava l'any 1891.
El primer partit es va disputar en el mateix centre i s'enfrontaren els alumnes amb el professor. Van guanyar els estudiants amb un clar 5 a 1. Hem de tenir en compte que cada encistellament era d'un punt. Apropiada la paraula «encistellament» ja que les porteries constaven d'un pal amb una cistella de préssecs a dalt. El més curiós és que tenien forçosament el professor al costat per a treure les pilotes «encistellades».
El bàsquet començà a adquirir importància als Estats Units ja que aquest esport tenia les millors característiques que es podien demanar a un esport. És una excel·lent escola de formació. En el marcatge al contrari basem en el respecte, no es pot discutir, s'ha d'actuar sempre en funció als altres companys de l'equip. S'han d'acatar les decisions de l'àrbitre i, finalment, quan un jugador comet una infracció ha d'aixecar el braç en reconeixement d'aquesta.
Les mides del terreny de joc, la senzillesa d'aquest i l'exercici que suposa per als seus practicants foren també causes perquè aquest esport sortís ràpidament d'Amèrica i es difongués per tot el món.
EL BÀSQUET ARRIBA A ESPANYA
El bàsquet va aparèixer a Espanya, concretament a Catalunya, l'any 1921. Fou introduït pel pare Eusebi Millan que havia conegut aquest joc durant la seva estada a Cuba. Li va cridar l'atenció el fet que, en va considerar que fora un esport digne per a ésser practicat pels joves, tot i no donar-li massa importància, ja que la seva missió no era precisament l'esportiva.
Quan va tornar de Cuba va passar a exercir al Col·legi de Sant Antoni de Barcelona. Llavors recordà aquest esport que tantes vegades havia vist a la llunyana Cuba. No tenia cap reglament ni havia pres nota sobre aquest; només amb el que recordava de memòria, començà a ensenyar-lo als seus alumnes.
Es va posar en contacte amb un professor de gimnàstica que donava classes a les escoles Franceses de Barcelona i els dos junts començaren a organitzar els primers partits.
Com ignoraven les regles del joc, van improvisar instal·lant els taulells a sobre de les porteries del camp de futbol. Els equips formats per set jugadors per banda jugaren aquest partit botant la pilota de porter a porter fins a acabar esgotats. Llavors es van adonar de les dimensions exagerades del terreny de joc i les reduïren a 43 x 24 (actualment tenen 28 x 15).
Els dos primers equips foren el Laietà i el Patrie que varen jugar el primer partit oficial en una competició de la Copa d'Europa. El primer campionat celebrat el 1923 fou guanyat pel Patrie.
L'any 1927, l'equip argentí Hindu-Club de la ciutat de Buenos Aires fa una gira per Europa. S'ofereixen per jugar partits a Barcelona, idea que és acceptada amb gran entusiasme. Des de Barcelona, es demana als argentins la documentació per a fer la propaganda. Els hi adjunten un reglament que deixa als barcelonesos veritablement impressionats. Amb aquell reglament s'adonaren que els equips estaven formats per cinc jugadors, i no set com ho feien aquí. La mida del terreny també era diferent. Decidiren acatar el reglament americà i jugaren el partit. La pallissa que va rebre aquesta primera selecció catalana fou de les que marquen època. Mentre que en aquells temps els resultats acostumaven a girar al voltant dels 15-20 punts, els jugadors argentins, davant l’astorament de tots, van marcar ni més ni menys que 50 bàsquets.
Hom aprengué la lliçó. Certament el bàsquet és un esport formatiu. En lloc de desanimar-se per aquest resultat, el partit serví per aprendre de la tècnica dels argentins.
Se’ls va consultar i es va rebre d’aquest equip d’estudiants la màxima informació possible. Ara, amb un reglament a les mans, un terreny amb mides normalitzades, cinc jugadors, entrenador... es va començar a treballar seriosament.
El bàsquet es va anar escampant per tot l'Estat Espanyol i aquest procés va culminar amb un partit internacional celebrat a Madrid l'any 1933 entre Espanya i Portugal, amb una clara victòria de la selecció espanyola.
El pare Millan va seguir sempre de prop el bàsquet i va estar vinculat fins l'últim moment. Encara és al nostre record l’emotiu homenatge que va rebre a Barcelona l'any 1942 en reconeixement a tota la seva tasca en favor del bàsquet, homenatge en el que participaren els clubs, la premsa, directius i jugadors de tot Espanya.
COMENÇA EL BÀSQUET A GRANOLLERS
Si bé el primer partit de bàsquet amb un equip granollerí fou el 6 de març de 1932, segons ens explica la premsa de l’època, el primer vist a Granoller fou a la Festa Major de 1931. L’anunci el trobem a l’especial “Publicacions La Gralla - Volum V” del mes d’agost de 1931, al programa de la Festa Major, i que en els actes esportius ens diu: “Diumenge (30-08-1931) a les tres, dues seleccions de senyoretes pertanyents a dos equips diferents de Barcelona, jugaren un partit de Basket-ball.”
La crònica del partit signada per Jofret, la trobem a La Gralla del 8 de setembre del 1931: “el partit de basket-ball dels dos clubs femenins “U.S.Sants” i “Association des Anciens Eleves des Ecoles Françaises” fou un bon començament de la festa esportiva d’aquella tarda. Però un servidor, llevat d’admirar la gràcia de les gentils jugadores, on entén ni “papa” d’aquell joc. Així és que m’hauran de dispensar.” Les fotografies d’ambdós equips les trobem a La Gralla del 13 de setembre fetes per en Guàrdia.
A Granollers el bàsquet el va introduir a començaments del 1932 Francesc Lorenzo, atleta del Barcelona, que estava casat amb una granollerina i passava els caps de setmana a Granollers. Llavors aprofitava els dies de festa i s'entrenava en atletisme en el camp de futbol del carrer Girona.
Durant l'hivern, en el gimnàs de Barcelona havia après el joc del bàsquet juntament amb d'altres atletes del seu club. Quan va conèixer aquest joc, aviat se sentí captivat per la bellesa de l'esport i, sobretot, per la seva utilitat com a complement de l'educació física. No va trigar en ensenyar-lo als altres companys atletes de Granollers, els quals també se sentiren molt aviat atrets per aquest nou esport.
Durant tota aquest any 1932 el bàsquet pren força a la nostra ciutat i es formen els primers equips: femení, els Joves Cristians de Catalunya i el Granollers S.C.
Cadascun d'aquests equips pioners del bàsquet granollerí mereix un apartat diferent. Seguirem un ordre d'acord amb els seus partits oficials.
En un començament rebien les indicacions del mateix Lorenzo essent substituït després pels respectius entrenadors que sempre eren els mateixos jugadors. El primer equip del Granollers va sorgir dels atletes que foren Francesc Lorenzo, juntament amb J. Vernet, J.Dorsè, Costa, Tuset, Codina, Padrós, Labèrnia, Oliveras, Verdaguer, Pujol, Piera i A. Lorenzo. L'Agrupació Excursionista formà també equip amb Espert, Aranda, Montsant, Torrabadell, Riera i el mateix Lorenzo. També uns nois de la Federació de Joves Cristians de Catalunya que feien atletisme ajuntament amb ells van formar el seu equip, anomenat Fejocistes de Granollers que impulsat per Pere Illa reuniren un grup de joves entre els quals hi havia: M.Ganduxer, F. Pous, J. Llobet, P.Segales, L.Tintó, J. Vilageliu, A. Esteve, P. SalaTorras, N. Riera Marsà i R. Puigjaner.
El primer partit de bàsquet celebrat a la nostre ciutat fou precisament un partit femení. Un grup de noies, totes elles amigues, solien presentar els diumenges els entrenaments i competicions atlètiques que se celebraven al carrer Girona. Els va cridar molt l'atenció el veure un grup d'atletes que practicaven un joc que consistia en introduir la pilota dins d'un cercle d'una porteria. Entre elles es van anar engrescant i veieren la possibilitat de poder practicar aquest nou esport. Receloses i amb una mica de por preguntaren si elles podien dedicar-se a aquest nou joc.
Francament, no esperaven una resposta negativa però tampoc esperaven el cúmul de facilitats que reberen. En Francesc Lorenzo les va atendre i ja es posaren d'acord per començar formalment els entrenaments el proper diumenge al matí.
Els matins dels dies festius hi havia una gran activitat a les instal·lacions del carrer Girona ja que hi havia els entrenaments de bàsquet, proves d’ atletisme i cada vegada amb una major participació. Això mogué a la junta del Granollers S.C. que llavors estava president pel senyor Joan Mauri, a constituir la secció de bàsquet d'aquesta entitat.
LES DONES COMENCEN A JUGAR
Els entrenaments van continuar amb una gran voluntat malgrat els impediments tan familiars com laborals. Fou notable el progrés de les alumnes de Lorenzo i aviat es pensà en la presentació de l'equip en un partit que, podríem dir-ne, oficial. La secció de bàsquet estava perfectament organitzada i van començar a treballar per fitxar la data i prendre contacte amb equips femenins per al dia la inauguració. En Francesc Lorenzo va elaborar i presentar a la junta del Granollers S.C. un informe sobre els equips de bàsquet del moment i es va decidir fer la presentació amb un equip que tingués un cert prestigi dins del bàsquet femení.
Granollers tenia llavors uns 12.000 habitants i hi havia moltes coses a les quals les dones no podien accedir. Només cal recordar que els familiars d’una jugadora quan s’assabentaren que per entrenar-se és treia les mitges, no la deixaren jugar més…
Però elles eren joves, boniques i modernes i no en feien cas de les crítiques que els feien per tot arreu. Ajudades per gent comprensiva es va poder fixar la presentació del bàsquet a Granollers per al març del 1932.
Calia llavors proporcionar-les-hi un bon equipatge, però no hi havia en aquell temps cap botiga especialitzada. La junta va proporcionar a les noies la roba necessària i elles mateixes es van fer les bruses i faldilles, i portaven una cinta coqueta per a subjectar els seus cabells.
El partit tingué lloc exactament el 6 de març del 1932. L’equip oponent fou la U.D. Sans, club que llavors era un dels més coneguts de Catalunya.
El partit fou un èxit. Fou jugat a la tarda com a preliminar d’un partit de futbol i replegà a gran nombre de persones per a animar a les granollerines. Va arbitrar en Francesc Mateo i a la banda hi havia –amb una il·lusió inimaginable– en Lorenzo.
La introducció del bàsquet a la nostra ciutat, amb tots els seus obstacles, treball i ensenyances, es consolidava en aquest primer partit i davant d’un nombrós públic que mai no havia presenciat un partit semblant.
Abans de posar-se en moviment la pilota, en Lorenzo va explicar amb paraules senzilles les regles del joc, perquè els assistents poguessin entendre el sentit de les faltes i així poguessin interessar-se en aquest bell esport. El popular «Tòfol» va actuar de linier i es passà el partit donant voltes al camp per a controlar les jugades, en aquell tros del camp. El resultat va ser un contundent 6-14 per les visitants. Marcar sis punts fou una heroïcitat, però veure marcar catorze fou un gran esdeveniment. Un cop acabat el partit, el públic i les jugadores tragueren les cistelles del centre del camp per a poder jugar a continuació el partit de futbol.
El 25 de setembre de 1932 es va jugar un partit que val la pena destacar per la importància que implica, ja que encara no coneixien la victòria en els pocs partits que portaven disputats. Va ser un partit a Argentona i fou la primera victòria per a les nostres pioneres. Venceren per 9-10 i els punts del triomf foren aconseguits al finalitzar el partit per A. Viaplana. En el vestuari, un cop finalitzat el partit, tot era gresca i abraçades, perquè el fet de vèncer a l’Argentona, equip format abans que el nostre, mereixia ser celebrat. I es va celebrar a la cantina del mateix camp amb uns bons gots de “gasosa”.
L’equip que va protagonitzar aquesta proesa fou: E. Guix, M. Gelabert, R. Padró, M. Oliveras (4), A. Viaplana (6), C. Padró i M. Pont.
En aquest mateix any es formar l’equip de “Joves Cristians de Catalunya”. Entrenaven tres cops per setmana, juntament amb els atletes i les noies. A les sis del matí ja estaven al camp on practicaven atletisme i ràpidament s’iniciaren en el bàsquet. Un cop assimilades les lliçons apreses d’en Lorenzo, en Pere illa portà la direcció i entrenaments del grup, secundat pels joves entusiastes P.Sala Torras, F. Pous, L. Llobet, J. Vilageliu, J.Dorsé, N.Riera-Marsà, P.Segalés, A. Esteve, M.Ganduxer i R. Puigjaner.
Van formar l’equip “Fejocistes” de Granollers, abreviatura de “Federació de Joves Cristians de Catalunya”. Entrenaven al mateix camp de futbol col·locant les cistelles a la seva part nord. Els diumenges hi havia una activitat que feia feredat. A una banda del camp es practicava el bàsquet, a l'altra banda s'entrenaven a futbol, per la banda dels vestuaris es feien llançaments i salts i encara, per saturar-lo una mica més, en els laterals del camp es feien curses atlètiques.
Granollers iniciava una marxa esportiva amb una joventut sana i unida, que començava a destacar en diverses facetes esportives. Partint sempre de l'atletisme, es formà en el mateix any l'equip del Granollers S.C., i també l'Agrupació Excursionista formà el seu conjunt.
Llavors decidiren formar part en el Campionat Comarcal de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. S'anomenaren equip de bàsquet de Sant Esteve i, com a cap de comarca, s'enfrontaren als equips de Parets, Mollet, La Garriga, Caldes i Cardedeu.
Van creure necessari disposar d’un nou terreny de joc ja que al carrer Girona pràcticament no hi cabien. Cal tenir en compte que en aquells temps només disposaven dels festius o dels matins abans d’anar a la feina per a entrenar, ja que es treballava durant tota la setmana. Per això coincidien tots els practicants i el camp es trobava absolutament saturat.
Adquireixen el camp de Can Avellana davant mateix de l’Església dels frares. Durant uns dies, tots armats de pics i pales, es dediquen a posar en condicions el terreny: aplanar-lo, treure pedres i matolls que cobrien aquest camp.
Les cistelles de bàsquet també les fan ells mateixos. Tintó i Sagalés com a fusters d’ofici fan una meravella. La fusta fou un regal d’Agustí Amat de la Roca, parent d’un jugador. Per als desplaçaments van poder disposar del cotxe del Sr. Francesc Margarit, un flamant “Citroen Patto”, també parent d’un jugador. Només havien de posar combustible, que els sortia per la quantitat de 30 cèntims per cap!!
EL PRIMER CAMPIONAT
Cadascú es va procurar un equipatge, que consistia en un pantaló curt blanc i una samarreta de tirants, blanca, amb una ratlla negra. Es van tenir cura de fer unes bones sabates, semblants a les de futbol, amb una sola gruixuda, unes bones cordes i una puntera a l'americana. També es van tenir en compte els balons, que no eren com els actuals, tan plens de comoditats amb anotadors, àrbitres, delegats, entrenadors, metges, massatgistes, etc... Allò era un pur home per home.
Normalment l'àrbitre solia ser algú que no jugava, i si no ni havia, com acord es feia mitja part amb el propietari i l'altre mitja amb el de l'equip visitant. Les actes eren simples fulles de llibreta que al final firmaven els capitans. No hi havien fitxes, només una llista amb els noms dels jugadors. Així de fàcil i la cosa funcionava.
Regnava el més pur esperit esportiu, les regles eren respectades, i si hi havia problemes era amb el públic. En els terrenys de joc no existia cap separació entre el públic i el camp. Llavors era freqüent que a l’encerclat del joc la gent es posés pràcticament sobre els jugadors.
Aquest equip arribà a ser molt conegut a la comarca i molt sol·licitat en partits de festa major. Tenien un bon conjunt, tots molt alts (una mitjana d'1,70 m), quan l'any 1933 pocs equips tenien jugadors d'aquesta envergadura.
L'equip anava a més, però aquestes primeres il·lusions de Lorenzo es veieren truncades per la guerra civil del 1936. L'equip desaparegué totalment.
LA CREACIÓ DEL GRANOLLERS S.C.
Paral·lelament a l'equip de Joves Cristians, es va formar el primer equip de Granollers S.C.
Per això Lorenzo disposà dels atletes Piera, Aranda, Pujol, Riera, Dorsé i A. Lorenzo. Amb la vestimenta completament blanca prepararen el seu debut front l'Iris de Mataró.
El partit es jugà el 29 de maig de 1932 al camp del carrer Girona com a preliminar del partit de futbol, acabant amb el resultat de S.C. Granollers 12, Iris Mataró 18.
Més endavant s'afegiren a l'equip Costa, Tuset, Vernet, Codina, Padrós, Olivares, Labèrnia, Verdaguer i Quildo. Tot aquest bloc d'esportistes formava un excel·lent conjunt al qual seva millor preparació física, deguda a la pràctica atlètica, donava certa superioritat en front dels demés equips. Això es va veure clarament en el partit jugat a Mollet, ja que malgrat que els molletans tenien un equip de certa qualitat, no pogueren amb la força del nostre equip.
Això s'esdevingué el 25 de setembre de 1932, en una matinal celebrada a les instal·lacions del Mollet. Participaren dos equips del Granollers S.C. El nostre equip guanyà, davant la sorpresa de tots, per un contundent 8-23. Jugant Costa, Tuset, Dorsé (10), Lorenzo (9) i Vernet (4). En aquell partit la gran superioritat granollerina destacà en Lorenzo, com a organitzador de l'equip i Dorsé, un ràpid extrem amb facilitat encistelladora, trencant la defensa. El guanyà per 10 punts en un partit no gens fàcil.
Es jugava amb dos defenses, un mig i dos davanters. Tots els equips jugaven igual en aquells temps. La missió dels defenses era frenar els davanters i donar pilotes al mig de l'equip; aquest s’encarregava de distribuir als davanters millor situats. Ells, aleshores, havien de demostrar la seva habilitat esquivant els defenses i encistellant. Els jugadors més forts sempre jugaven de defenses, el més alt era el mig i normalment davanters més baixos. En el nostre equip, degut a les seves facultats, jugava Lorenzo de mig i Dorsé complia molt bé malgrat la seva alçada, ja que era un autèntic corcó per als defenses i aconseguia un bon nombre de cistelles per partit.
En el partit jugat entre l’altre equip granollerí i el Mollet, va perdre el nostre equip per 17-10. L’equip estava format per Codina (2), Labèrnia (2), Padrós (4), Oliveras (2) i Verdaguer.
El bàsquet és ja en marxa: L’equip de Sant Esteve de Granollers en plena competició de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, els equips femenins i masculins en plena activitat amb els seus partits amistosos i també l’equip de l’Agrupació Excursionista ajudat per Dorsé i Vernet, ja que no hi havia cap inconvenient en jugar un o un altre equip si s’havia d’ajudar als fejocistes se’ls ajudava de la mateixa manera que ells ho feien per als altres. Així entenien l’esport.
Els diumenges que hi havia partit als matins, es col·locaven les cistelles sobre el camp de futbol amb unes pedres pesants per a immobilitzar-les. S'ho havien enginyat per tal de posar-les al costat de la ratlla del enmig del camp, així aquesta línia ja servia i no calia marcar-la. Es preparaven les pilotes; tan sols n'hi havia dues, la nova per als partits i la vella per als entrenaments. Després es formaven els grupets de sempre, discutint el partit i el contrincant que ens visitava. Tots hi deien la seva amb idees i tàctiques per a guanyar. La conclusió final era sempre optimista. Després tothom a casa a dinar i preparar l'equipatge, les noies planxaven la seva vestimenta i... no les deixaven sortir de casa per anar a jugar fins que els plats no fossin nets.
Amb les noies va haver un gran partit. Va ser la segona victòria i per 5 a 3!!! L'equip es va desplaçar acompanyat per Lorenzo i el Sr. Vidal com a delegat de l'equip que estava format per: E. Guix, Gelabert, R. Padro, Oliveras, A. Viaplana i C. Padró.
Jugava a l'equip Miss Argentona. Això va fer molt d'ambient i va repercutir en una magnifica entrada de públic. Va haver-hi alguns incidents ja que a la segona part, la Miss va anar per terra per una forta empenta de Gracia Guix, van haver d'aixecar-la tota empolsinada i plorant desconsoladament.
El que va ser realment un esdeveniment fou un partit jugat a Granollers contra la Penya Avant de Barcelona. Es va disputar l’any 1934 i, com sempre, com a preliminar d'un partit de futbol. Van guanyar les barceloneses per un rotund 23-10, deixant nos a tots molt impressionats,
Les noies de la Penya Avant eren un estol de noies molt guapes, ben formades i van jugar correctament. Educadíssimes i tirant a la cistella des de totes les posicions del camp. Implacables en la seva vestimenta i amb una faldilla per sobre del genoll!!
Últimament es concertaven els partits de basquet en els camps on es desplaçava l'equip de futbol del Granollers. S'aprofitava l'autocar dels Jugadors i d'aquesta manera no hi havia problemes per al desplaçament de les noies.
Les noies del bàsquet es van posar de moda a Granollers. Totes de famílies conegudes de la ciutat, feien acte de presència on calgués.
Van col·laborar en actes benèfics i culturals i a les festes majors les orquestres els dedicaven força balls.
LA GUERRA CIVIL ATURÀ LA COMPETICIÓ
En el decurs de l'any 1935 ja no van haver partits, però continuaren amb els seus entrenaments.
Aquest mateix any, l'equip es veié augmentat per un altre grup de noies que començaren els entrenaments amb les “veteranes”, però malauradament no hi va haver continuïtat.
A les caramelles de l'any 1934 el cor de can Mariano d'Amics de la Unió els dedicaren aquest popurri:
En el carrer Girona s'han presentat unes xicotetes que ens fan passar bons “ratos” amb les pilotetes i raquetetes, Ai... Ai.. de pilota en mengem cada dia Ai... Ai. ho pot veure tothom qui vol Ai… Ai… ara s'ha presentat el basquetbol
